Dirigit a:
Pares de nens amb coagulopaties congènites nascuts entre
1993 i 1998
Període: d'octubre a desembre de 1998.
Freqüència: setmanal, els dijous.
Es van realitzar 8 sessions d'hora i mitja cada una
(de 18 a 19'30 hores).
Participants: 9 famílies (1 nen de
mesos, 2 nens d'un any, 3 nens de 3 anys, 2 nens de
4 anys, 1 nen de 5 anys).
Metodologia: Grup psicoeducatiu i
d'ajuda mútua.
Actuacions complementàries: Activitats
lúdiques i educatives pels nens que vinguessin acompanyant
els seus pares. Assistència de 6 nens.
Justificació
Dins el Programa d'Acollida a Nous Casos d'Hemofília,
hem inclòs la realització d'un grup psicoeducatiu per
pares.
La intenció és oferir un espai de trobada en el que
pares que passen per situacions semblants puguin intercanviar
les seves experiències, inquietuts, preocupacions i
punts de vista.
La primera infància és una etapa especialment difícil
en relació a la cura i atenció del nen. Descubrir l'hemofília
en els primers mesos de vida del nadó pot ser un motiu
d'angoixa afegit als propis d'aquests moments, més si
es tracta d'un primer fill. Pels pares és altament positiu
poder compartir i posar en comú tots aquests aspectes.
Temes tractats
- L'hemofília. La malaltia com a vivència subjectiva.
- Repercusions d'altres aspectes sanitaris en el nen
hemofílic: varicella, fimosi, ingressos, la dentició,
etc. Temors sobre possibles limitacions físiques i por
al futur.
- El botiquí, primeres cures i com aprendre a valorar
les incidències hemorràgiques.
- Estratègies pràctiques per prevenir cops i lesions
en general.
- El tractament, la profilaxi, el factor, els inhibidors,
els P-A-C, la dependència hospitalària. Com reacciona
el nen davant el tractament i com el viu (encobriment
del dolor, por a la punxada, collaboració, percepció
del seu cos, ...)
- Aprendre a punxar. Canvis en l'estil de vida. Superar
la por i no veure's capaç.
- El diagnòstic: com es va produir, símptomes predictius
que passen desapercebuts, l'empatia amb els professionals,
primeres reaccions, etc.
- Adaptació a l'hemofília. Malsons, incredulitat davant
la superació de les etapes.
- Dificultat de la resta de la família per entendre
l'hemofília. El rol dels avis, altres fills, els gelos,
la parella, etc.
- Mares portadores. Estudis familiars, tenir o no antecedents,
mutacions genètiques, complexitat per trobar respostes,
desig de tenir més fills, tècniques de lliure elecció
de sexe. La incorporació al món laboral.
- El procés evolutiu (el gateig, la turpitud, la deambulació,
l'experimentació, etc.)
- L'educació del nen: com respondre a les seves preguntes
i com tractar-lo (la negació, el retret, la culpabilització,
la inseguretat dels pares, pautes preventives, el xantatge
o maneres de cridar l'atenció, les rabietes, els càstigs
i les prohibicions, les baralles, etc.)
- Reaccions dels pares davant l'actitut del nen: hipervigilància,
permissivitat, por, culpabilització, etc.
- La maduresa del nen hemofílic. Responsabilització
de la seva pròpia salut. Com el nen hemofílic pot ensenyar
els seus pares.
- La llar d'infants i l'escolaritat. Absentisme escolar.
Accidentalitat. L'actitut dels altres davant el nen,
els jocs, el reforç escolar, la relació amb l'escola
i amb el mestre.
Valoració dels participants del grup
Els participants han valorat entre bona (30%) i molt
bona (70%) l'experiència del grup.
En general s'han acomplert les seves espectatives sobre
tot en relació a:
- rebre informació, tenir nous coneixements
- reafirmar-se en el que ja se sap o s'està fent
- compartir experiències
- parlar, comentar, sentir-se escoltat i comprès, desangoixar-se
- aprendre a resoldre qüestions pràctiques
- aprendre a viure l'hemofília de manera diferent a
com un l'havia imaginada
El grup ha suposat un bon reforç emocional. Tothom
manifesta haver-se sentit entès i solidari al poder
compartir les mateixes inquietuts i preocupacions. L'experiència
els ha permès descubrir que no estan sols i sentir-se
d'igual a igual amb els altres.
També s'han produït canvis en els punts de vista que
han ajudat a molts a desdramatitzar la seva experiència
i a normalitzar l'hemofília del seu nen.
Comprovar que no estan sols i que no s'equivoquen en
les seves actuacions, els ha donat més seguretat i confiança
en els moments difícils i els ha animat moralment.
Manifiesten que no hi ha res que els hagi desagradat
especialment. La queixa més comú és que ha durat poc
temps i es planteja la conveniència de continuar o de
trobar-se de tant en quant per mantenir el contacte.
El material presentat els ha semblat adequat, gràfic,
ben explicat i clarificador. Els ha permès parlar una
mica de tot. Alguna persona ha trobat a faltar cites
bibliogràfiques, material escrit i la participació d'un
metge a qui poder formular preguntes.
Especialment significatives, per emotives ja que tots
van poder expresar els seus sentiments sincerament,
han estat les sessions en les que s'ha parlat de les
primeres reaccions davant el diagnòstic, la dedicada
a definir què és l'hemofília, i els dies que es van
tractar els aspectes educatius amb casos pràctics i
com actuar davant les lesions i cops.
Alguns defineixen l'experiència acom necessària tot
i que reconeixen que no sempre sortien de les sessions
totalment animats. Tots valoren molt positivament l'experiència
del grup i com s'han sentit acollits. A l'última sessió
es van manifestar agraïments al grup i la satisfacció
per haver-ne format part integrant del maeix.
M. Balcells, P. Cabré, A. Fernández
- El nostre preu és la nostra satisfacció,
si aquesta informació t'és útil,
utilitza-la. Agafa tot el que puguis, però dóna
tot el que puguis. En aquest cas, copiar no ho considerem
delicte i, si amb això evoluciones, millor. És
agradable saber que el treball que fas és útil.
Si ho desitges, ens ho faràs saber?.
Gràcies.
- Our price is our satisfaction, if this information
you is useful, use she. Take the interesting , but it
gives everything what you can. In this case, to copy
we do not consider crime, if with it you evolve better.
Is agreeable to know that the work that you do is useful.
You will make it know us?.
Thank you
Actualitzat: 21/02/05 |