| En
aquesta ocasió el nostre tema "més o menys conegut"
és la depressió
01. Signes
de depressió
02. Fer i no
fer
03. NO
Com a continuació de la informació donada a la primera
part d'aquest article, publicat a la revista Hemo-factor
núm.18, exposem una sèrie de símptomes, de mesures,
tant preventives com curatives, i maneres d'afrontar
la depressió quan aquesta apareix.
El Dr. Vallejo-Nájera,
comença el seu llibre "Ante la depresión"
amb la frase: "¿Estoy enfermo o soy triste?"
Moltes vegades és difícil discernir la tristesa de la
depressió.
Podem trobar-nos davant d'una persona que passa per
un període depressiu provocat per una causa concreta
o davant un malalt deprimit. És necessari separar què
és la depressió reactiva del que és la depressió major
o endògena.
La depressió reactiva
és la que es produeix com a conseqüència
o reacció a un episodi traumàtic o conflictiu, a un
disgust, a una mala experiència, etc.
A la depressió "major"
o endògena, anomenada així perquè es pressuposa
que ve de l'interior del cos, hi ha un desequilibri
a nivell bioquímic. En aquest cas apareixen els símptomes
depressius sense que aparentment existeixi un motiu
concret o una causa que els hagi provocat. Com exemple
valdria dir que "és la vivència del dol sense que
ningú hagi mort".
Hi ha diferents graus de depressió, des de la lleu
fins a la profunda, i, en qualsevol cas i, especialment,
en aquesta última "és molt difícil comprendre que
sent un deprimit".
Per tant en cas de depressió els que voltem a aquesta
persona hem de tenir en compte pautes sobre què és convenient
fer o no fer, i dir o no dir al deprimit:
- NO repetir contínuament arguments per convèncer-lo,
- NO enfadar-se amb ell,
- NO pretendre que expliqui como se sent contínuament,
... l'ajuda més valuosa consisteix en induir al tractament
adequat.
Per a la família i els amics també és una situació
difícil de portar, a mi m'agrada la frase del Dr. Vallejo-Nájera
ja que crec que resumeix clarament la situació:
"La clau del maneig del deprimit està a la mostra
permanent d'afecte, però sense deixar-se esclavitzar
per ell, i al mateix temps sense acorralar-lo. Que no
tingui, la sensació ni d'abandonament ni d'empait".
ENTENENT LA DEPRESSIÓ:
LA TEVA I LA DELS ALTRES
Estar deprimit no és anormal, no és un signe de debilitat.
A vegades fins i tot hem de tenir en compte que anomenem
depressió al fet comú d'estar tristos o sentir-nos-hi.
Tot i això, quan dura massa temps o és excesivament
intens, has de buscar ajuda professional.
La depresió POT ser tractada.
Estar deprimit no és anormal, no és un signe de debilitat.
A vegades fins i tot hem de tenir en compte que anomenem
depressió al fet comú d'estar tristos o sentir-nos-hi.
Tot i això, quan dura massa temps o és excesivament
intens, has de buscar ajuda professional. class="texto-destacado02"
Signes
de depressió:

APARENÇA FÍSICA:
* Moviments lents, aparença descuidada, expressió
trista.
REDUCCIÓ DE L'ACTIVITAT:
* Letargia i manca de motivació. No
es disfruta de les activitats favorites.
RECÉS:
* Voler estar sol, no hi ha desig de
vida social.
SENTIMENTS INFELIÇOS:
* Expressió de tristesa, sentiments de desesperança.
PENSAMENTS NEGATIUS
* Pensaments negatius sobre el futur,
de la vida en general o sentimients de culpabilitat.
PROBLEMES FÍSICS:
* Problemes de la son, pèrdua o augment
de pes, disminució de l'interés sexual, dolors i xacres.
Tenint cura de la teva pròpia depressió
FER-LI FRONT:
* Accepta que estàs experimentant una
depressió.
La CULPABILITAT sobre els teus sentiments o la NEGACIÓ
de la seva existència només intensifica el problema.
RECONÈIXER EL
PROBLEMA:
* Identificar dues coses: les causes
de la depressió i quan et sents més deprimit.
Portar un diari. Assenyalar les situacions que semblen
desencadenar l'augment de la depressió.
ACTUAR:
* Estructura les teves activitats i
procura't oportunitats per deixar anar les emocions
que acompanyen la depressió. TORNA a fer les coses que
anteriorment t'agradaven o busca nous interessos. Assisteix
a ACTIVITATS SOCIALS, encara que no tinguis ganes de
juntar-te amb altres o parlar. No tallis relacions amb
els teus amics, aquells que més t'ajuden, o amb coneguts.
SIGUES ACTIU:
* Per contrarrestar la minva física de la depressió,
camina o fes esport.
TINGUES CURA
DE LA TEVA DIETA:
* Menja una dieta equilibrada i energètica
amb aliments com fruita i vegetals crus.
LLEGEIX:
* Llibres sobre autoajuda recomenats
per professionals, poden ajudar-te a superar parts del
problema en la teva vida i ajudar-te a entendre els
sentiments que estàs experimentant.
PREGUNTA´T A
TÚ MATEIX:
* ¿Cóm puc deixar anar la meva depressió?
* ¿Què estaria fent si no estés deprimit?
*¿Quins beneficis obtinc estant deprimit?
CÓM VIURE AMB
UNA PERSONA DEPRIMIDA:
Les persones deprimides poden ser molt
difícils per als qui els envolten. Hem de recordar que
necessiten alguna cosa més que la comprensió i l´ajuda
usual de la família i els amics.
La ràbia i la desconfiança que la persona deprimida
té cap aquells que l´envolten pot causar molt de distrés
o estrés perjudicial. Una persona deprimida, sovint
troba difícil portar una conversa.
Al mateix temps, qui l'ajuda i tracta d'entendre-la,
família o amics, haurien de tractar d'assegurar que
no s'intenti fer demandes poc raonables e irreals a
la persona deprimida.
La sobreprotecció pot crear una gran dependència i
conductes per cridar l'atenció. Això pot allargar el
període de recuperació i no afavoreix els canvis necessaris
per millorar la situació.
És URGENT que la persona deprimida tingui AJUDA PROFESSIONAL,
si és necessari, se l'ofereix acompanyar-la a la primera
visita.
QUAN BUSCAR AJUDA
PROFESSIONAL:
* Si sents que pots manejar sentiments
intensos o sensacions corporals, o experimentes canvis
d'humor severs.
* Si continues sentint TENSIÓ
CRÒNICA, CONFUSIÓ, BUIT, PÈRDUA DE CONTROL O ESTÀS EXHAUSTE
i continues experimentant símptomes corporals.
* Si continues sentint paràlisi i vacuitat, sentint-te
no estimat i no vols afrontar un nou dia.
* Si continues tenint mals sons i dorms poc i malament.
* Si continues menjant massa o massa poc, prens drogues
o alcohol en excés.
* Si continues sense tenir una persona o grup amb qui
compartir les teves emocions.
* Si les teves relacions semblen tenir males conseqüències
o es desenvolupen problemes sexuals.
* Si com a persona que ajuda estàs "cremat".
RECORDA
QUE ETS BÀSICAMENT LA MATEIXA PERSONA QUE ERES ABANS
D'AQUEST TEMPS, D'ESTRÉS PERÒ POT QUE TINGUIS QUE ADAPTAR-TE
AL CANVI.
RECORDA QUE SI PATEIXES
MASSA O MASSA TEMPS
L'AJUDA ESTÀ DISPONIBLE.
FER
I NO FER: 
- Expressa les teves emocions i permet a la teva família
i amics compartir- les.
- Cuida la teva dieta, son, temps lliure, exercici
i relaxació.
- Expressa clarament les teves necessitats a la teva
família amics i aquells professionals de l'ajuda.
- Intenta conservar la reste de la teva vida quotidiana
el més normal possible durant el període d'estrés o
crisis.
- Intenta deixar a la teva família que continui les
seves pròpies activitats al màxim possible.
- Fes esport.
- Condueix amb més cura.
- Tingués més cura al treball i a casa.
- Sigues conscient que els accidents són més comuns
durant i després d' un estrés sever.
- Riu, pot ser tan bo com una dosi de medicament.
NO
- No immobilitzis els sentiments.
- No diguis coses negatives de tu mateix.
- No evitis parlar sobre que està passant.
- No t'allunyis d'altres persones i grups.
Fonts bibliogràfiques:
"Coping with stress" The Haemophilia Foundation
of Australia INC.
"Ante la depresión". Dr. J A Vallejo-Najera
- El nostre preu és la nostra satisfacció,
si aquesta informació t'és útil,
utilitza-la. Agafa tot el que puguis, però dóna
tot el que puguis. En aquest cas, copiar no ho considerem
delicte i, si amb això evoluciones, millor. És
agradable saber que el treball que fas és útil.
Si ho desitges, ens ho faràs saber?.
Gràcies.
- Our price is our satisfaction, if this information
you is useful, use she. Take the interesting , but it
gives everything what you can. In this case, to copy
we do not consider crime, if with it you evolve better.
Is agreeable to know that the work that you do is useful.
You will make it know us?.
Thank you
Actualitzat: 28/02/05 |